Books

> presentació del llibre (11 de juny 2020)
> comprar aquí: Arquine / La Capell
> fragment (pàgines 190-195) “La disciplina de l’existent, després de la Sala Beckett” de Ricardo Flores i Eva Prats

La Cooperativa Obrera Pau i Justícia del Poblenou, molt activa durant gran part del segle XX, havia tancat les portes a finals dels anys noranta i el seu edifici havia quedat abandonat i en avançat estat de ruïna. Gràcies a la pressió del veïnat, l’edifici fou adquirit per l’Ajuntament de la ciutat i previst per a un ús cultural.

La Sala Beckett, un dels espais motor del teatre català des de la seva fundació a finals dels vuitanta com a seu de la companyia El Teatro Fronterizo de José Sanchis Sinisterra, i dirigida per Toni Casares a partir de 1997, es queda sense la seva seu del barri de Gràcia, a mitjans dels anys 2000. Amb el suport de les administracions i a partir d’un concurs públic, el 2011 l’equip de la Sala Beckett i l’estudi Flores & Prats emprenen un procés de rehabilitació de l’edifici de l’antiga Cooperativa per convertir-lo en la nova Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia, una fàbrica de creació escènica i espai social de debat i pensament. Es tracta de la recuperació d’un patrimoni físic però també d’un patrimoni social, ja que l’edifici, abandonat durant més de vint anys, estava encara molt present a la memòria dels veïns que vivien al seu voltant. El resultat final conté el temps de la Cooperativa, el temps d’abandó, i el temps de la nova Sala Beckett.

La Sala Beckett va ser Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme 2016.